Bacallà amb ous, panses i pinyons

-Mama, a tu t'agrada cuinar, oi?

-Gens ni mica!

-Doncs trobo que hi tens molta traça.

-Això només em passa amb aquest plat...

-De veritat?

-T'asseguro que sí! Amb el bacallà amb ous, panses i pinyons les mans em marxen soles.

-I com és?

-Perquè quan tinc aquests ingredients al davant no només cuino, sinó que penso, recordo, imagino, somio...

De vegades a la Roser li resultava difícil explicar a la seva filla, que no era excessivament menuda però tampoc prou gran per entendre-ho tot, el que significava per a ella posar-se el davantal amb els dibuixos de fruites o de les tasses de te, agafar tots els estris necessaris i començar a tallar, pelar, trossejar, col·locar i condimentar. Era un instant gairebé màgic, perquè li permetia recordar la seva mare, la seva iaia i fins i tot la seva besàvia, a dins de cada una de les seves cuines. L'escena de la família feta xarxa amb el bé de Déu del bacallà al davant.

Aquella era la menja reservada per a les grans ocasions. Per als aniversaris, per a les bones notícies a la feina, per a les recuperacions de les llargues malalties, per a les confirmacions dels embarassos i també per als naixements de les criatures, per a les bones notes de l'escola, de l'institut i de la universitat, i per a les alegries que venien després d'un període més o menys curt de tristesa.

Era cert que a la Roser no li agradava cuinar. Era molt bona menjadora, però a l'hora d'arromangar-se i de posar-se a preparar plats l'única cosa que l'acompanyava era l'avorriment. Ho feia, és clar, perquè no hi havia cap altre remei, però no pas perquè en gaudís. Per això moltes vegades delegava aquella tasca ineludible al seu home, a qui tampoc li entusiasmava però almenys no hi patia tant.

Quan es tractava de cuinar el bacallà, però, experimentava una mena de transformació. Exigia fer-lo ella, segons la manera que havia vist. I, certament, li quedava més que espectacular. Allò era un gust per al paladar, i també per a l'ànima, perquè a cada queixalada podia assaborir infinitats de records de les dones de la seva família. Només esperava que la seva filla, algun dia, també tingués curiositat per cuinar aquella menja i, sobretot, per descobrir tot el que s'hi amagava al darrere.

Escrit inclòs en el llibre VullEscriure.cat 2018, editat el mes d'abril del 2018 (vegeu l'apartat de Publicacions).