Cloenda IES Montsacopa 2016-2018

A la foto, amb la Neus Verdaguer, amb qui hem escrit conjuntament Entre nosaltres i Històries íntimes.

A la foto, Càndid Sempere, director de l'IES Montsacopa i professor de llengua castellana i literatura al centre.

Molt bona tarda a tothom: alumnat, professorat, personal del centre i familiars diversos.

Em fa molta il·lusió ser aquí aquesta tarda, perquè entre aquestes parets que molts de vosaltres avui deixareu enrere jo també hi vaig passar unes quantes hores durant uns quants anys de la meva vida.

Quan penso en el pas per aquest institut -que us he de dir que tot i que hi vaig estudiar el segle passat no m'hi he trobat gens estranya perquè l'he vist pràcticament igual- tinc la sensació que va ser una experiència agradable. Per les persones que hi vaig conèixer, per les coses que hi vaig aprendre, pel munt d'anècdotes que hi vaig viure i també perquè a mesura que anava avançant de curs també m'anava fent gran com a persona. I suposo que sabeu de sobres, perquè de segur que molts també ho heu sentit així, que quan us parlo de fer-vos grans no només em refereixo a sumar anys, sinó a prendre decisions, a alegrar-vos dels vostres encerts i a buscar solucions per als vostres errors, a no tenir por d'arriscar i de començar de nou les vegades que faci falta... En definitiva a viure, amb tot el que això comporta.

De 2n de Batxillerat una de les coses que encara tinc presents és la pressió per haver d'escollir què volia fer quan marxés d'aquí. Una cosa tenia clara: que el que triés seria de l'àmbit d'humanitats, que era el que més m'agradava i amb el que em sentia més còmoda. Però se s'obria un gran ventall al davant. Al final van quedar dues opcions com a finalistes: Periodisme i Filologia. Vaig començar a preguntar als meus familiars, a alguns professors i a amics que tenia més grans quina creien que seria la millor. Qualsevol consell que es demana, com ja sabeu, comporta moltes versions, però semblava que n'hi havia una que guanyava: "fes periodisme, que tindràs més portes obertes i et guanyaràs més bé la vida; les coses de llengua són molt avorrides i no tenen gaires sortides".

Us he de dir que els vaig fer cas i em vaig matricular a Periodisme. Vaig passar-ho molt bé estudiant aquella carrera i hi vaig fer uns amics de per vida. Però també us he de dir que professionalment, més enllà de quatre pràctiques i col·laboracions, no m'hi he dedicat mai. Almenys no pas en el sentit que tothom té a la ment d'aquesta feina: perseguir l'actualitat, anar al darrere de les últimes notícies, estar al cas cada minut absolutament de tot. Perquè a mi el que realment m'agradava -llavors ho vaig descobrir- eren les paraules, saber com combinar-les perquè tinguessin el sentit exacte, topar-me amb nous mots, detectar els barbarismes i totes les coses incorrectes. I per aquest motiu, tant mentre estudiava Periodisme com quan vaig acabar-lo, vaig anar fent assignatures de lliure elecció, cursets i també estudis més específics i avançats sobre llengua.

Amb això us vull dir que de vegades és difícil encertar el que volem ser o fer a la primera. Perquè sovint, per estar convençuts de si és allò al que ens volem dedicar tota la vida fa falta tastar-ho, palpar-ho, viure-ho de primera mà. Segurament ara no canviaria haver-me matriculat a Periodisme. I amb tota certesa ara tampoc canviaria dedicar-me a la correcció i a la docència de català per a persones adultes, que és al que em dedico jo professionalment, perquè m'entusiasma i hi gaudeixo.

Per tant:

Deixeu-vos aconsellar pels que teniu a prop, perquè totes les opinions són vàlides i està bé escoltar-les i tenir-les en compte (encara que de vegades cregueu que no serveixen per a res i no en feu ni el més mínim cas).

Deixeu-vos guiar per les vostres intuïcions, que sovint solen ser molt vàlides, i no perdeu mai les ganes d'aprendre, de saber coses noves, d'anar una mica més enllà.

I permeteu-vos encertar-la però també permeteu-vos equivocar-vos. Perquè tinc el convenciment que encara que en ocasions no s'acabi agafant el camí més recte i més fàcil per arribar a un lloc a la primera hi ha moltes dreceres que us poden conduir fins al vostre somni.

Molts ànims i molta sort pel camí que us espera a partir d'ara!

Intervenció a la cloenda del curs 2016-2018 de l'IES Montsacopa d'Olot (18 de juny del 2018).