'V Premi Badiu de les Lletres'

Dins del V Premi Badiu de les Lletres, un llibret que aplega els diversos textos premiats i finalistes del certamen que porta el mateix nom (desembre del 2021), hi ha el relat "Una mà rere les cortines". Aquest escrit també està inclòs en l'apartat de Relats.   

UNA MÀ RERE LES CORTINES

Sonen les campanes. Refilen els ocells. Esclaten les flors. Els raigs de sol ho tenyeixen tot de color ocre. Els arbres, els arbustos i les herbes, fins i tot les més minses, s'estiren seguint una coreografia ben estudiada. Es descorren les cortines de les llars. A la plaça sembla que hi hagi arribat la festa major.

De sobte, en un escaire poc discret de l'església, hi neix, i hi creix, una baralla. Se senten insults, improperis i crits amenaçadors, i es tracen gestos violents que no topen amb l'aire, sinó amb una pell delicada i bruna de dona que aquell matí havia decidit vestir-se amb un xandall vell i mig apedaçat i anar a córrer una mica per la muntanya.

Mentrestant, les campanes segueixen sonant. Els ocells canten sense parar. Les flors regalen aroma i color ara que ja han ben florit. Els rajos de sol ofereixen escalf als edificis, als objectes i a les persones. La vegetació de verd menta balla, sense descomptar-se de cap pas, amb joia, il·lusió i empenta. Però les cortines, en aquesta ocasió, es clouen tant com poden. Els que hi ha a l'altra banda pensen que no és moment d'heroïcitats, que és millor ser cauts i prudents i reservats.

Malauradament, la baralla es continua fent gran. Sense ulls que la mirin, sense orelles que l'escoltin, sense nassos que en captin la ferum, sense mans que l'assenyalin i sense boques que la delatin.

Quan serem capaços de despenjar les cortines, d'esquinçar-les, d'esgarrapar-les, de descosir-les, de desfilar-les, d'aniquilar-les?

Sortosament, ben enllà, un tros de tela es mou. No és a causa del vent, que no en bufa ni un bri, sinó per una mà amiga, valenta i forta que s'ha atrevit a clamar que ja n'hi ha prou.