El depredador i la presa

Des de sempre havia tingut afició per imitar els sons dels animals: el miol dels gats, el parrupeig dels coloms, el bram dels ases, el crit dels ratolins i també dels elefants, l'udol dels llops, el renill dels cavalls, el bramul de la vaca i un llarg etcètera.

Amb el que no s'havia atrevit era amb el rugit del lleó. Ho havia intentat per activa i per passiva, a través d'infinits tutorials d'Internet, però no havia aconseguit trobar el so exacte. O massa alt, o massa baix, o massa envalentit, o massa poruc.

Fins que va arribar aquell dia. Era un matí de novembre gèlid, d'aquells que ja no semblen de tardor malgrat la caiguda de fulles continuada que simulen una catifa plena de cromatisme. Com sempre, anava bé de temps: gairebé no li calia el despertador per despertar-se, de tan puntuals que eren les seves entranyes. Va passar per la dutxa, es va vestir amb la roba que havia deixat preparada la nit anterior, es va pentinar els quatre cabells que li quedaven i se'n va anar a la cuina a esmorzar.

Les torrades eren la seva menja predilecta. Amb embotit, amb mantega i melmelada, amb paté de pebre o de fines herbes, o amb formatge per untar. Era igual què hi hagués a sobre, la qüestió era tenir un bon bocí de pa a dins del paladar. Mentre la segona llesca estava acabant d'agafar aquell to marronós que li feia venir aigua a la boca va girar la vista, per inèrcia, cap a la casa del davant, i el que hi va veure el va escalfar interiorment fins a fer-lo bullir.

Llavors va sortir per la porta, es va dirigir a la llar dels veïns i va començar a imitar aquell felí que tantes vegades havia volgut ser. No li va caldre fer ni un sol assaig: de la ràbia, de la indignació, de la ira i de la impotència que sentia va interpretar el paper a la perfecció. Amb crinera, amb potes fermes, amb ullals afilats, amb urpes poderoses i amb un pes que passava dels dos-cents quilos, aquell cop el depredador no es va menjar cap presa, sinó que es va encarregar de salvar-la.

Escrit inclòs en el llibre VullEscriure.cat 2020, editat el mes d'abril del 2020 (vegeu l'apartat de Publicacions).