Cromatisme

Agafo la poma verda que té un raig de sol

completament daurat per branquilló.

La mossego amb una ferotgia vermellosa

i a la boca se m'hi passegen uns gotims translúcids

que fan curses pel coll de cigne ja poc colrat

fins a instal·lar-se al pit flonjo, nu i rosat.

Faig un sospir sonor, que té un eco blavós,

i veig els teus ulls de mel que se m'acosten.

Primer només em miren amb una innocència de marfil.

Al cap d'uns segons, em devoren amb una passió violeta.

Llavors demanen ajuda als llavis, vestits de granat,

i em dediques petons de purpurina platejada i espurnejant.

I també recorren a les mans,

fetes de plomes amb un deix de beix,

i em toques cada mil·límetre de mi

per més opac que sigui.

M'adono que les gotes de la fruita

amb la tonalitat de l'esperança

acaben de mudar de pell:

ara són d'un taronja ben roent

i tenen una consistència d'acer gris clar.

Tot està preparat per a la gran explosió.

I quan l'ambient es fon a negre

tu i jo som dels colors

que fa una estona que ens acompanyen. 

Tercer premi de poesia del VIII Premi Badiu de les Lletres de Badalona (13 de desembre del 2024). Aquest relat està inclòs en el llibret VIII Premi Badiu de les Lletres, editat el desembre del 2024 (vegeu l'apartat de Publicacions).