De vaixells, mans i dits

En tenia de plàstic, de fusta, de ferro i de fets amb escuradents ben plans. L'avi era un expert construint vaixells. Però per a mi els millors eren els de paper: els darrers que havia confeccionat, quan ja li faltaven un parell de dits a la mà esquerra i un altre parell a la mà dreta i la tasca de donar-los cos havia esdevingut més dificultosa que mai.

No n'havia volgut parlar gaire, d'aquella feta. Deia que aquelles coses, en aquells temps, passaven, i que ell encara havia estat de sort, que n'hi havia hagut d'altres que havien perdut mans, cames, ulls i la vida sencera, i que fet i fet quatre dits tampoc eren res de l'altre món.

Per més que ell ho volgués disfressar, però, jo tenia clar que aquelles paraules no tenien ni una sola engruna de normalitat. I si no per què en deixar-ho anar, encara que fos amb grans vaguetats i amb gestos esperpèntics per fer-ho quasi còmic, la mirada se li enterbolia i a la boca també se li dibuixava una ganyota que s'acostava al principi del plor?

Quan parlava dels vaixells, en canvi, era una altra història. No escatimava ni un sol detall de tot el procés -llarg i costós- per elaborar-los, i ho feia amb una eufòria encomanadissa. Amb els seus sis dits ens ensenyava la forma de la proa i de la popa, de l'àncora i del timó, dels pals i de les veles, i de tots els noms tan impossibles de recordar com d'ubicar. Jo me'l mirava embadalida i, a la vegada, encuriosida. Quan ell no hi fos què passaria amb les seves embarcacions? Qui les cuidaria amb l'amor i el respecte amb què ho feia ell? Qui seria capaç de ressaltar-ne tots els detalls i d'amargar-ne els possibles defectes?

Fa poc l'avi ens ha deixat i aquestes preguntes, i d'altres de noves, se m'han fet més presents que mai. Cada vegada que m'acosto a la seva inabastable col·lecció, i en concret al seu tresor fet de paper, és com si les seves mans m'acaronessin les galtes i em donessin totes les respostes que em fan falta com a neta seva que soc. I crec que podria jurar que ho fa amb els deu dits que tenia abans de la maleïda guerra.

Relat publicat a la revista digital Descriu, el mes de setembre del 2020.