Dos cafès amb llet

Els dos cafès amb llet, com cada tarda, eren damunt de la taula que quedava just sota de l'arc. Jo feia dissoldre el pensament de sucre entre l'amalgama marronosa, però ella, el seu, durant una bona estona, ni el tocava. Tenia massa son i preferia fer un cop de cap abans que posar-se a beure. Cada cosa al seu temps: això ho havia tingut clar des de menuda.

Alguna vegada una de les cambreres d'aquella cafeteria m'havia preguntat si tenia cap sentit treure la meva mare de la residència per fer una volta i un toc si, al capdavall, la dona quasi sempre estava endormiscada. Ella s'havia atrevit a llançar el dard, però sé que hi havia molta altra gent —els seus gestos els delataven— que tenia ganes de satisfer la mateixa curiositat.

—Total, si sembla que estiguis sola! —acabava per rematar la noia de l'establiment, amb un somriure ben traçat, que no se li glaçava gens en pronunciar ni una de les paraules.

Doncs sí, maca, per a mi tenia tot el sentit del món posar la jaqueta a la dona que m'havia dut al món, i cobrir-li el coll amb la seva bufanda predilecta, la de color de menta, quan feia més fred que de costum, i arrossegar la seva cadira de rodes pels carrers de la ciutat.

I no, bonica, a mi no em semblava pas que estigués sola. La tenia a ella, i la sentia com respirava, ben a prop meu, i en ocasions fins i tot deixava anar algun petit ronc que la feia riure, com pensant-se que havia fet una malifeta. I em venia la seva olor de laca barrejada amb la llet hidratant d'ametlles que li havia nodrit la pell bona part de la seva vida. I li veia com se li movia el penjoll de trèvol a cada alenada i com les arrugues de la cara es posaven d'acord per fer una mena de dansa, i com l'esmalt, de la tonalitat de la maduixa, li ressaltava les ungles, tan ben cuidades.

La solitud i el silenci de veritat ja vindrien el dia que ella em faltés. Mentrestant la tenia i en gaudia, i amb això jo en feia prou.

I mentre ho pensava va despertar-se, va fer-me un gest perquè li acostés la tassa i picant-me l'ullet em va dir que el cafè amb llet encara era tebi. 

Escrit inclòs en el llibre VullEscriure.cat 2024, editat el mes d'abril del 2024 (vegeu l'apartat de Publicacions).