El canari

He de reconèixer que aquell dia m'havia aixecat de mal humor i tot m'anava malament: la temperatura de l'aigua de la dutxa, el soroll de la cafetera, l'arruga de la camisa just a la zona del pit esquerre, l'olor forta del rebost, la torrada massa feta de l'esmorzar i la taca de salsa de tomàquet de la paret que feia setmanes que hi era però que llavors em coïa més que mai als ulls.

A més, a la meva filla gran se li havien enganxat els llençols en excés i només se sentien corredisses amunt i avall del passadís. La mitjana es queixava perquè s'havia adonat que l'entrepà de l'esmorzar era de pernil i formatge, i des d'aquell precís instant havia decidit que els odiava. I la petita em perseguia amb la tauleta a la mà per si, amb l'ajuda d'un tutorial d'Internet, li podia fer una trena excessivament artística pel meu gust.

Per acabar-ho d'adobar el meu marit m'havia trucat per fer-me saber que el viatge de feina s'allargaria un parell de dies més del previst i el veí del costat ja era la tercera vegada, tot i els meus cops a la paret, que apujava el volum de la ràdio pels núvols.

Fins al moment ho havia anat engolint tot, sense queixar-me, sense mostrar la meva indignació amb el que m'envoltava. Però quan el canari que teníem al menjador va començar a refilar no em vaig poder aguantar. Les galtes se'm van encendre, cada una de les parts del meu cos va posar-se a tremolar, els ulls em feien giragonses, em sortia un fum espès i ennegrit de les orelles, i de la gola, que semblava la casa del mateix dimoni, només s'escapaven crits, insults i males paraules.

Després de la gran explosió -encara no sé com ho vaig comptar però tinc clar que va durar quatre minuts i trenta-cinc segons- em vaig sentir alleugerida, com si no fos la mateixa persona d'abans. Vaig continuar amb el meu ritual matutí, però abans vaig anar fins a la gàbia que hi havia al costat del sofà de tres places i vaig donar una mica de menjar al meu ocell estimat. Últimament estava decaigut, pansit i mig moribund, i el meu deure era cuidar-lo.

Relat publicat a la revista digital Descriu, el mes de maig del 2020.