El gat negre

Els va dir que els deixava dues setmanes de marge. Que s'ho empesquessin com volguessin, però que ella, el gat, al seu jardí, no volia que hi entrés més. En cas contrari els denunciaria a la policia o, pitjor encara, mataria l'animal enverinant-lo o propinant-li un bon cop al bell mig del cap. Perquè ja n'estava farta: havien estat tres vegades —les tenia ben anotades al cervell, amb el dia i l'hora escrits amb retolador vermell— les que el felí havia envaït el seu territori, i allò ja no es podia suportar.

Si algú hagués escoltat aquella dona mentre narrava els fets hagués considerat que exagerava, que inclús desvariejava completament. D'acord, en les tres ocasions la bèstia peluda havia anat de dret al seu test amb sis nimfes dibuixades, però l'única cosa que havia fet havia estat vessar una mica de terra a fora. Ni la planta s'havia trencat ni el recipient s'havia malmès. Només unes petites engrunes negroses, de la mateixa tonalitat que el gat, escampades per les rajoles de la terrassa havien delatat el delicte.

Aquella nit de desembre, en què l'hivern ja començava a treure el nas per cada cantonada, la dona va sortir un moment de casa a buscar una garrafa d'aigua que tenia al capdavall de l'escala. Sempre les col·locava allà, perquè a dalt li treien l'espai que necessitava per a altres coses. Va deixar el sopar fumejant a la taula, va posar-se una rebeca prima que va trobar al penjador de l'entrada i va tancar la porta.

Mentre baixava els vint-i-dos graons va introduir la mà a la butxaca del davantal en un gest instintiu per agafar les claus. Va notar un buit. Només tela, ni un sol rastre de metall. S'havia quedat tancada.

Va començar a cridar desesperada. Va picar la porta amb estridència. Ningú no la sentia: els carrers, a aquella hora, ja estaven deserts, i a dins les llars, plenes de llum i d'escalfor, les vides continuaven. Només el gat era conscient del seu neguit, del seu plany, de la seva súplica. Però entre les dues cases, des de feia quatre dies justos, hi havia una tanca feta de canyissar altíssima —el remei perquè la bola negra no la molestés més—, i l'animal no tenia cap ganes de saltar-la ni tampoc de pujar a alertar als seus amos que aquella dona necessitava ajuda.

Relat publicat al setmanari La Comarca, el mes de setembre del 2023.