El parell de coloms

La infermera, que fa un bon grapat d'anys que treballa durant el torn de tarda, amb entusiasme i fermesa arrossega el carretó del berenar. Quan el comença a servir, gairebé com un acte reflex, dirigeix els ulls cap al finestral enorme i despullat de la cantonada. Se li obren tant com les taronges lluents i sucoses que transporta, i exclama:

-Mireu, han nascut dos coloms!

Els animalons, tremolosos i indefensos, jauen en un dels testos de gerani que hi ha al balcó. Les flors que els acullen són com les cireres en el seu esclat de maduresa i les fulles regalen una verdor tan apetitosa que gairebé es poden mastegar.

Fa dies que la mateixa infermera, després de servir el menjar, arregla cada una de les plantes que els acompanyen. Ho fa minuciosament, amb cura i tendresa, la mateixa amb què atén les persones grans que té al seu càrrec. "Que preciós que ha quedat el pati interior, amb els balcons engalanats dels colors que brinda la natura", pensa per a si mateixa.

Les mostres d'alegria de la dona, que ha quedat captivada per aquells cossos menuts que s'enganxen entre ells en espera de rebre l'escalf de la seva progenitora i també alguna cosa per omplir el pap, han deixat indiferents els pacients. Però ella hi treu importància: no hi fa res que tot continuï com sempre, perquè sap que tard o d'hora allò farà canviar alguna cosa, per minsa que sigui.

De tant en tant passa: enmig de la monotonia, de la tristesa, de la solitud i de la decadència, sorgeixen espurnes de felicitat. A la primavera amb el vent tebi que amanyaga els rostres. Per Nadal amb l'arbre ben engalanat, amb l'estrella daurada que ho dirigeix tot i amb la visita dels Reis de l'Orient. Pels aniversaris dels residents amb un tall de pastís ben generós. I avui amb dos coloms, que, d'aquí a ben poc podran volar pel pati i més enllà. I en fer-ho escamparan esperança i alegria i, sobretot, molta vida.

Relat publicat al setmanari La Comarca, el mes de gener del 2022.