Els anhels

La meva amiga, farta de sentir els meus laments cada vegada que jo sortia d'una botiga, em va aconsellar que mirés de comprar-los en una pàgina de productes de segona mà.

-Hi ha de tot i més, qualsevol cosa que et puguis imaginar, o sigui que segur que també trobaràs els teus anhelats pantalons!

Feia dies que anava darrere d'uns texans que havia vist, de passada, en una revista mentre la perruquera m'estava repassant les puntes. Al primer cop d'ull ja me n'havia enamorat! Llavors havia començat a fer una recerca per trobar-los: directament al web de la marca, als establiments físics que aquesta tenia repartits per diverses ciutats properes a la meva, a d'altres que eren de la competència per si havien gosat imitar-ne el model... Tot sense cap mena d'èxit.

Així doncs, ja no em quedava cap altre remei que seguir el consell de la meva amiga. I sort de fer-ho, perquè després d'empassar-me fotos i descripcions d'articles i més articles -alguns de realment clàssics i d'altres amb un toc excessiu d'estridències- em vaig topar de cara amb els meus texans.

Vaig començar a parlar amb una noia -una parisenca que, per la imatge que tenia penjada al perfil del seu compte, no semblava tenir més de trenta anys-, i amb l'ajuda del diccionari, del traductor automàtic i d'algunes emoticones jo vaig fer la compra i ella es va assegurar la venda.

Al cap d'onze dies tenia el paquet a la taula del menjador de casa, esperant a ser obert. Finalment s'havia acabat tot el periple! Després vaig anar arrencant, amb cura, el cartó i els trossos de cinta adhesiva, que seguien una sanefa de trèvols, com si estigués despullant una carxofa: tota la palla fora per arribar fins al cor.

No em vaig poder resistir a acaronar aquell tresor, a posar-me'l pel davant de les cames per corroborar que les mides eren les adequades abans d'emprovar-me'l amb més formalitat i, sobretot, a flairar-lo. Quan els meus narius van entrar en contacte amb el teixit una mena de serp em va recórrer, en una mil·lèsima de segon, totes les entranyes. Aquella barreja de cítrics, espígol, canyella i un punt de menta m'havia fet embogir.

Vaig arraconar els texans -no podia permetre'm distraccions!- i vaig buscar el contacte de la francesa. Necessitava que em digués amb urgència on podia trobar -jo estava disposada a remoure cel i terra- aquell perfum hipnòtic!

Relat publicat a la revista digital Descriu, el mes de maig del 2022.