Estoicament

No m'agrada la filosofia. No és que l'odiï però no li tinc cap mena d'estima. És com la pedra que es fica a la sabata i que et fa fer uns passos estranys; com aquella partícula diminuta que se't cola a l'ull i que te'l fa fregar fins que et queda vermell i boterut; com aquell crostó de pa que se t'encalla a la gola i que per tirar-lo ben avall necessites un got d'aigua generós per no anar de dret a l'altre barri.

Deu ser perquè em recorda a tu i el pare i el dia que vam deixar de ser tres per convertir-nos en un i mig per una banda i en un altre un i mig per l'altra.

Aquell matí, a primera hora, jo tenia examen dels estoics primitius. M'havia aixecat molt aviat per repassar, com solia fer sempre que m'hi jugava alguna nota important. El llibre no me'l vaig ni mirar: estava ple de faltes ortogràfiques i d'errors gramaticals que em feien encendre. I per això només em vaig voler refiar dels meus apunts, presos amb atenció i cura.

Vaig sentir que picaves tímidament la porta de la meva habitació i que em demanaves per entrar. Amb la cara que feies no em van fer falta gaires explicacions: sabia del cert que aquella separació que havíeu insinuat tantes vegades de cop s'acabava de materialitzar. Cleantes, Crisip i Zenó de Cítium es van barrejar amb les teves quatre maletes al peu de la porta i vaig ser conscient que a partir de llavors jo també em faria un fart d'arrossegar aquell objecte. Ja no quedaria ni un sol vestigi de la nena que havia estat fins aquells instants perquè passaria a ser, ras i curt, una baldufa que voltaria, pul·lularia, rodaria i aniria sense rumb fix d'una casa cap a l'altra.

Amb el pas dels anys he anat acceptant —estoicament, com se sol dir, perquè ben mirat tampoc em queda altre remei— el destí assignat, però per a mi la filosofia sempre ha continuat sent la pedra que m'impedeix caminar bé, la partícula que em malmet els ulls i el crostó de pa que em fa ennuegar. Deu ser que em transporta a un lloc massa dolorós, allà on, malgrat el que diguin els filòsofs, encara no hi ha prou espai per a la indiferència.

Relat publicat a la revista digital Descriu, el mes de setembre del 2024.