Gener

31 de gener: panxa

Durant uns quants mesos aquesta panxa va ser casa vostra. No hi havia ni mobles, ni finestres, ni plantes, ni animals de companyia. Ni tan sols vam pensar a posar-hi cap osset de peluix. Però hi havia amor en abundància. I això, sense cap mena de dubte, és el que us va fer créixer. 

30 de gener: taronja

No busca cap mitja taronja, sinó la taronja sencera. Sucosa, d'un color ben intens, gens àcida i descaradament olorosa. I no m'estranya que sigui així. O és que hi ha algú que quan se li posa al davant qui li fa perdre el nord es conforma a tenir-ne només una part?

29 de gener: neu

Quan vaig aixecar la persiana i vaig veure, a través de la finestra, que tot s'havia vestit de color blanc, em vaig posar les botes, la jaqueta i els guants d'una revolada, i vaig sortir al carrer. El prat semblava una catifa... M'hi vaig deixar caure i la meva silueta es va dibuixar en aquella neu tan verge i flonja. Sense saber com em vaig adormir, i vaig tenir uns somnis càlids i plens de colors.

28 de gener: rebaixes

Les rebaixes ja no són el que eren. Ara entre descomptes, promocions, dies negres i dies cibernètics és possible comprar més bé de preu gairebé durant tot l'any. També han canviat els productes que es posen a la venda. Més enllà de roba, sabates, mobles, electrodomèstics i objectes de la llar s'hi poden trobar altres coses molt més peculiars. L'oferta d'aquesta setmana és la hipocresia, l'enveja i la maldat: costaran gairebé un vuitanta per cent menys. Així doncs, serà habitual veure'n pel carrer: és el que tenen les gangues.

27 de gener: carbó

Només té ganes d'arribar a casa per passar-se una mica d'aigua per la pell, sobretot per la de la cara, que no pot estar més bruta i empastifada. No és de fang, pels bassals que ha deixat la pluja. Ni de pintura, per haver estat decorant un mural. Ni de sorra, per haver-se rebolcat a la vora del mar. És de sutge, pel carbó que el seu cos de nena durant tot el dia ha tret de la mina.

26 de gener: pingüí

Tu i jo, i tots en general, som com pingüins emperadors. Ens necessitem els uns als altres. Ells, perquè si no estiguessin ben apinyats, no podrien suportar el fred polar. Nosaltres, perquè si només ens acompanyés la solitud, moriríem de pena.

25 de gener: semàfor

Portaves unes sabates de color verd fosc, uns pantalons de color verd caqui i un jersei de color verd poma, i havies acabat de recollir el cotxe al mecànic, que te l'havia pintat, segons les teves peticions, de color verd llima. I ara, parat en aquest semàfor, només tenies un desig: que no deixés de ser de color vermell. Perquè pel retrovisor havies vist la conductora que tenies al darrere i volies contemplar-la tanta estona com fos possible.

24 de gener: tassa

A la tassa de terrissa on, de bon matí, aboques el cafè, la llet i el sucre també hi poses els ingredients que et faran falta al llarg del dia: alegria, bon humor, paciència, calma, energia, mà esquerra i un polsim de capacitat per relativitzar-ho tot. Ho remenes bé i t'ho prens. Des del primer glop notes que el beuratge ha fet efecte.

23 de gener: drap

Ell mai no havia entès per què una casa tan modesta -pobra, hauria gosat dir- havia de tenir unes pautes de neteja tan estrictes. No rebien visites, no disposaven d'ornaments que fessin bonic i els mobles, tan antics i malgirbats, no lluïen per més vegades que s'hi passés un drap pel damunt. "Perquè el que sí que tenim és dignitat", no es cansava de respondre-li ella amb orgull.

22 de gener: pedra

Has aixecat aquesta pedra, i de fet unes quantes més, i a sota de cap no hi has trobat el temps que tothom diu que s'hi amaga. Tan fàcil i còmoda que semblava la tàctica... I ara com se suposa que t'ho faràs per atrapar el que has de fer? Potser el millor serà que, amb esforç i dedicació, i sobretot amb el temps que dius que no tens, te'l fabriquis tu mateix, el temps.

21 de gener: ulleres

Per llegir el farcell de cartes que té desades al segon calaix de la tauleta de nit sempre es posa les ulleres. No pas perquè les necessiti, que la vista, malgrat els anys, la conserva de meravella. Però troba que li donen un aire interessant i atractiu. I la seva dona, si el pogués veure confonent-se amb aquelles paraules que s'havien regalat de joves, de segur que també l'hi diria.

20 de gener: llapis

La primera paraula que vas escriure amb el llapis de fusta va ser el teu nom. Amb els de colors, vas pintar-lo. I amb els retoladors, el vas decorar amb flors, arcs de sant Martí i sanefes vàries. Llavors vas tenir ganes de fer el seu, de nom. I ara que ell comença a oblidar com es diu, i tantes altres coses, li ensenyes, amb estima i prudència, aquells papers, per si algun dia s'hi arriba a reconèixer.

19 de gener: trencaclosques

I sí, tot plegat és un bon trencaclosques. Amb peces escantonades, amb peces arrugades, amb peces trencades, amb peces que, simplement, no hi són. A pesar d'això, tot acaba per encaixar i, amb bona voluntat, és possible veure la figura -o si més no alguna cosa que s'hi assembla- desitjada.

18 de gener: brúixola

Ja fa força anys que va perdre el nord i que, irremeiablement, el va envair la follia. No sap on és, se sent perdut: la seva brúixola no li marca el camí que ha de seguir. Potser no és estrany que es trobi en aquest estat, ja que ha fet revisar l'aparell per diverses persones, per allò de tenir unes quantes opinions, i totes han coincidit en el mateix: l'aparell no té ni un punt cardinal marcat.

17 de gener: vainilla

Hi ha olors perennes, que se t'enganxen a la pell i que no se'n van per molt que hi insisteixis. La de vainilla n'és un exemple. En vas quedar plena amb l'abraçada tan dolça, delicada i captivadora que us vau fer abans d'acomiadar-vos. Només desitges que aquells braços et tornin a cobrir ben aviat, perquè et xiuxiuegin ben amorosament tots els secrets que només vosaltres dos coneixeu.

16 de gener: estovalles

Les ocasions especials requereixen les estovalles de seda, farcides de brodats de colors i fins i tot d'algun lluentó. Una vegada posades, però, t'adones que ja no fan tan de goig com abans. Estan plenes de gotes i de petits cèrcols granats, testimonis del vi que s'hi ha anat vessant al llarg dels anys. Quan encara éreu tots a taula no t'havies fixat mai en aquestes taques inesborrables.

15 de gener: caramel

Ja l'havia advertit que no em mirés d'aquella manera, perquè em coneixia i sabia de sobres el que passaria. Però hi va insistir -i moltes vegades al llarg d'aquella tarda!-, i al final, és clar, no vaig tenir més remei que llançar-m'hi al damunt, i llepar-lo, i xuclar-lo, i mossegar-lo. Talment com si s'hagués convertit en un caramel.

14 de gener: guardiola

13 de gener: cartró

El fred és intens, sever, es posa a dins dels ossos. De dia encara el pots mig suportar, però a la nit quasi et paralitza. Sort en tens, de les sis peces de cartró que vas trobar temps enrere abandonades en un contenidor. Et fan de matalàs, de coixí i de manta. Avui t'han proposat que vagis a un alberg a dormir, però els has dit que no. No et pots permetre perdre la teva parcel·la de carrer, perquè això sí que suposaria quedar-te desprotegit del tot.

12 de gener: sabó

Em va demanar que ens aturéssim per tocar un tros de gel que hi havia en un mur, i mentre ho feia tenia els ulls tancats i un somriure dibuixat. Jo no ho sabia, però ella recordava quan anava al rentador públic, amb el cossi inundat de roba i la pastilla de sabó, i amb les seves amigues havien de trencar les plaques d'aigua congelades per poder feinejar. Llavors -miracles de la joventut- fins i tot el fred semblava més tebi.

11 de gener: glaçó

Encara que sigui difícil, pensa que aquest problema que tant et preocupa és com un glaçó. Quan l'has tret del congelador i l'has tingut cara a cara era compacte, dur, fort. Però a mesura que han anat passant els minuts s'ha començat a fondre fins a convertir-se en aigua. Només cal que esperis una mica més, perquè, com tot líquid, s'evapori.

10 de gener: piano

Els dits menuts ballen a sobre de les tecles blanques i negres, i tu, de lluny, escoltes la melodia tan harmoniosa que elaboren. Se't dibuixa una llàgrima -o potser són unes quantes?- de l'emoció. Havies sentit tocar aquesta peça infinitat de vegades. Havies vist aquest piano mil cops. Però hi faltaven aquests dits menuts que reconeixes tan bé perquè ho fessin especial i únic.

9 de gener: paraigua

Fa dies que els teulats i els arbres i les flors demanen que arribi la pluja. Es noten tan eixuts, tan assedegats, tan faltats de vida. Però no hi és ni se l'espera. Les previsions meteorològiques han estat ben contundents: el sol va per llarg. Per això tothom, grans i petits, ha decidit sortir al carrer amb el paraigua obert. A veure si amb aquest clam unànime les gotes d'aigua s'atreveixen a aparèixer i a donar-los un bri d'alegria.

8 de gener: cadira

No és el moble més nou del menjador: una de les potes coixeja, el tapís està desgastat i la fusta comença a descolorir-se. Però sí que és el més especial: situat al costat del finestral enorme permet assaborir el sol i la pluja, les converses dels transeünts i les olors del carrer. L'home fa temps que ha deixat que la cadira vella li expliqui el món que les seves cames, també velles, ja no poden explorar.

7 de gener: escala

L'esglaó trenta-quatre és perillós. Ho diu el rètol que hi ha just a l'inici de l'escala: gros, amb lletres majúscules i amb un fons llampant. Però tot i així decideixes passar-hi. Quan el peu esquerre està a punt de notar el marbre rellisques i, imparablement, caus a terra. Només tens ganes de desfer el camí, recomençar-lo i arribar, de nou, a l'esglaó trenta-quatre. Encara que sigui per tornar a menjar-te el terra.

6 de gener: màgia

Sempre ha sentit a dir que ses majestats, una vegada han fet la seva feina, no tornen de seguida cap a l'Orient. Per si algú, a última hora, no es porta prou bé i s'han d'endur algun dels regals que han deixat. Aquest any és ella qui els vol fer una reclamació: la seva mare continua estirada al llit, mig endormiscada, amb un posat trist, seca com un pal i ben escabellada. Quina mena de màgia se suposa que han fet servir?

5 de gener: llum

No hi ha llum més real que la que surt dels ulls d'un infant. És neta, potent, acaparadora. Si durant aquesta nit els fanals del carrer o els que cada un d'ells subjecta, amb fermesa, entre les mans, s'apaguen no cal que els tres reis pateixin ni un sol instant. Tindran petits fars a manta que els indicaran amb innocència, però també amb contundència, quin és el camí que han de seguir.

4 de gener: llana

Camines pel passadís, llarg, estret i fosc, i arribes a l'habitació més recòndita de la casa. És la dels mals endreços, allà on viuen les rampoines, les inutilitats i les noses vàries. Et trobes amb una madeixa de llana i t'hi embolcalles fins que t'hi confons. Ara ja saps que et serà fàcil fer-te passar pel que realment ets: un trasto més.

3 de gener: niu

Les branques, al cap dels anys, s'han tornat ben flonges i suaus. Ja no semblen trossets de fusta, sinó plomes, com les dels mateixos ocells que viuen al niu. Però ara que tot és tan plàcid, els animals, que han crescut, han decidit abandonar-lo. Només la mare seguirà fent-hi guàrdia per si algun dia, algú d'ells, vol tornar-hi. Mentrestant l'olor de vida que hi deixen li farà companyia.

2 de gener: biblioteca

Hi ha quantitats incomptables de paraules a les setanta-vuit prestatgeries de la biblioteca. Descansen, reposen, dormiten. No fan cap gest, ni es posen a xiular, ni es mouen un sol mil·límetre. Es mostren impassibles davant de la vida que transcorre, i el seu únic anhel és que algú se n'apoderi, se les senti seves, se les estimi. Saben que poden despertar tantes coses... Elles que únicament descansen, reposen, dormiten.

1 de gener: foc

Avui hem de fer foc nou. Amb llenya robusta, tallada amb traça i disposada estratègicament perquè les flames facin giragonses belles i interminables. Li demanarem desitjos, en aquest inici en què tot sembla possible, i ho farem amb alegria, amb joia, amb il·lusió. Ignorant que les cendres, en un moment o altre, també es faran presents.