La batalla

Em crides i et crido.

Ens cridem.

Comencem la batalla.

L'inici que no té fi

i que tampoc es busca.

L'espiral de ràbia ens embolcalla,

ens fa de llança i també d'escut.

Fem ferides i en rebem:

quina sang tan intensa i rogent.

Però en prescindim.

Ens trobem enmig de la lluita

i no hi pot haver cap destorb,

ni tan sols si la pell ens cou.

Em crides i et crido.

Ens cridem.

De nou, repetidament.

Paraules enverinades

que van directament al cor

i l'encenen i el glacen al mateix temps.

El combat continua.

Llavors apareixen les mans,

que estrangulen l'aire,

que gairebé l'aniquilen,

perquè no quedi rastre de res.

És difícil: és tan dens que ofega.

Calles i callo en el silenci absolut.

La vermellor, tan viva, ho envaeix tot.

Fins i tot cobreix els nostres cossos morts. 

Relat publicat a la revista digital Descriu, el mes de març del 2024.