L'aniversari de noces

El vint-i-sisè dia del mes d'octubre en aquella casa sempre havia estat motiu de festa grossa. Molt més que Nadal, que Cap d'Any o que qualsevol aniversari. La commemoració d'aquella jornada tardorenca era l'efemèride que els feia més il·lusió celebrar. Perquè s'havien promès, davant de tota la tirallonga d'assistents, amor, respecte i fidelitat.

D'això ja en feia seixanta-cinc anys, però el record d'aquell dia fred i humit encara estava ben viu. El vestit blanc, amb la cua i el vel llarguíssims, les arracades de perles, la corbata blavosa, les sabates ben enllustrades, les fotografies amb els convidats i les que es van fer sols, a sota d'aquella immensa cascada d'aigua que era font de vida, el pastís de xocolata i nata i amb ametlles ben trinxades al voltant, els balls arrambats, la nit més esperada i, a la vegada, més temuda, i el despertar més tendre, fet de cotó fluix i lluentons, que s'haguessin pogut arribar a imaginar.

Avui, com cada any, ha parat la taula amb les tovalles de seda de color de préssec madur i, al bell mig, hi ha col·locat el canelobre de les set espelmes. Ha omplert les copes amb una mica de cava i ha desat el que ha sobrat a la nevera, per mantenir-ne la frescor. Ha deixat tres lioneses -de nata, de crema i de trufa- a cada un dels dos plats. I ha endollat el tocadiscos per fer sonar una mica de jazz.

Amb seixanta-cinc anys és el primer cop que passa aquest vint-i-sisè dia d'octubre tot sol. La seva dona fa dues setmanes que va morir, sobtadament, per una aturada cardíaca. Encara no entén com aquell múscul tan enèrgic, tan bondadós, tan ple de tantes coses boniques va decidir que ja en tenia prou. Els quedava tant per fer... Per això no vol deixar de commemorar aquell somni de tardor. I en fer dringar la seva copa amb la d'ella nota que una veu, ben enganxada entre el seu clatell i la seva orella, li dedica un "moltes felicitats, amor, i per molts anys més".

Relat presentat a la 7a Mostra Literària de Mieres (21 d'abril del 2019).