Les taques de vi

Va ser conscient de la taca a les estovalles quan la taula ja estava quasi del tot parada. Les restes del cèrcol granat, encara que tímid i discret, li van causar una fiblada estrident a l'estómac. Com podia ser que la seva dona en posar els plats i totes les safates de menjar no s'hagués adonat de la marca? Que no veia que els convidats, tots els seus companys de la fàbrica amb les seves respectives parelles i descendència, s'adonarien d'aquella pífia i llavors correria la brama que en aquella casa molta aparença però més enllà d'això ben res? Va anar-la a escridassar amb rapidesa, que el temps li anava en contra. Al vespre ja li cantaria les quaranta com ell creia que es mereixia.

Llavors va arremangar-se i va posar-se a fer el canvi: que els adults anessin a l'altra banda de la taula, on la blancor hi regnava, i que la mainada se situés a la zona de la taca. Només era qüestió de canviar les copes pels gots menuts, treure els ganivets de serreta per aquells que quasi no tallaven i acostar els bols de patates i olives.

Al final de l'àpat, que va ser llarg i contundent, algú es va atrevir a proposar un brindis.

—I que l'amfitrió faci un discurs, que no cada dia s'aconsegueix un ascens!

Va quedar glaçat. Què se suposava que havia de dir? Ell no tenia gràcia per a aquelles coses!

No va caldre que es preocupés gaire per la seva intervenció. Quan tot just pronunciava la tercera o quarta paraula es van sentir dos espetecs contundents. L'un era del tap del cava. Va sortir disparat fins al llum, va esquerdar una de les bombetes i alguns vidres li van rebotar amb força a l'ull. L'altre provenia d'un tub que va deixar anar paperets ultramicroscòpics i colorits darrere dels quadres, a sobre de les cornises, entre els coixins del sofà i per la vitrina farcida de figures de cristall.

Quan va veure aquell panorama es va posar extremadament vermell. Era difícil saber si tenia cara de tomata, de pebrot o de cirera. O de tot al mateix temps.

La resta reia, inclosa la seva dona, que pensava si ara seria tan valent d'enfadar-se amb el personal. Va alçar la copa per demanar un altre brindis i, en fer-ho, es va assegurar que un rajolí generós de vi anés de pet a les estovalles.

Relat publicat al setmanari La Comarca, el mes de setembre del 2024.