Maig
31 de maig: estel
I, finalment, el teu cos deixa aquest llit en què durant tants anys has estat postrada i s'enlaira cap al cel. Quant feia que desitjaves que arribés aquest instant? Quantes vegades ho havies anhelat en silenci o ho havies demanat de viva veu? Avui et sents lliure i, abans de posar-te a dins d'aquell immens núvol blanc que et té captivada, segueixes, durant hores, les giragonses d'un estel que, un parell de nens, fan ballar amb les mans plenes de vida.
30 de maig: lletra
No és el mateix posar una lletra que una altra. Les paraules són importants: pel que transmeten, pel que impliquen, pel que deixen veure i pel que amaguen. Si no et menjaries un iogurt amb sal en lloc de sucre, si no et dutxaries amb fang en lloc d'aigua, si no t'abrigaries amb un tros de pneumàtic en lloc d'alguna peça de cotó o de llana, tampoc hauries d'acceptar que una a fos una e, que una v fos una b o que de les dues esses n'haguessin perdut una pel camí.
29 de maig: silenci
Hi ha silencis necessaris. Silencis que t'abracen, que et donen escalf, que et proporcionen una seguretat i un benestar impagables. També n'hi ha un altre tipus, de silencis. Els imposats, els que són molestos i incòmodes, els que no haurien d'existir. I aquests últims, és clar, els detestes amb totes les teves forces, perquè últimament són els únics que et fan companyia.
28 de maig: ploma
Les teves mans no tenen dits, sinó una infinitat de plomes. Quan em desperto les noto pels cabells, per la cara i per tot el cos. És la millor manera d'obrir els ulls a un nou dia. De tant en tant te'n cau alguna i la guardo en un calaix. Per si algun dia no hi ets i jo m'he de continuar despertant.
27 de maig: xinxeta
Vas triar aquella paret, tan blanca i immensa, per anar-hi posant totes les injustícies que t'envoltaven. La tècnica era fàcil: agafaves un tros de paper, escrivies el que t'indignava amb lletra ben clara i llegible, i llavors ho clavaves amb una xinxeta groga, ben visible. En qüestió de minuts no hi havia ni un sol tros mínimament immaculat.
26 de maig: perla
La dona, cada matí, es posava les arracades i el collaret de perles. Eren molt boniques: tots els ulls l'observaven i, ella, ben orgullosa, sabia que feia girar. Les sabates, amb un taló altíssim, i la bossa de mà, enorme i de pell, acabaven d'arrodonir el seu aire elegant i sofisticat. Ni al supermercat, ni a la fruiteria del barri, ni a la perfumeria de la cantonada haurien sospitat mai que una persona amb un gust tan exquisit i refinat els robava, amb un somriure càndid, tot el que podia.
25 de maig: gerro
La seva mare li va dir que havien de parlar, perquè era una cosa important, i que quan el dinar s'estigués fent s'asseurien i l'hi diria. No va fer falta: quan la noia va veure que a dins de l'aigua bullent, a banda dels grapats de macarrons, també hi abocava els trossets minúsculs del gerro que hi havia al costat dels fogons, va tenir clar que en aquella casa s'havia esmicolat tot.
24 de maig: velocitat
T'has passat de frenada i no tens cap argument per negar-ho. Feia dies que palpaves els límits amb la punta dels dits, però avui els has engrapat ben fort. No hi ha radars que fotografiïn aquesta mena de velocitat, però els teus remordiments s'encarregaran que paguis la multa més elevada de tota la teva vida.
23 de maig: metre
Fa una estona estàvem a noranta-quatre centímetres. Quan ens hem intercanviat alguna que altra paraula amable, hem arribat fins als cinquanta-dos. La teva caiguda d'ulls ha fet possible els trenta-nou i el meu somriure ha aconseguit els vint-i-cinc. Quan he notat els teus llavis al damunt dels meus ja no m'ha fet falta més el metre.
22 de maig: maduixa
Aquesta tarda, tu i jo, ens hem menjat un cistell ple de maduixes. Les hem anat a collir, les hem rentat a l'única font que ens hem trobat pel camí i, llavors, com si el món s'hagués d'acabar just en aquell instant, les hem començat a engolir. Per l'emoció, les galtes -ho he notat perfectament- m'han quedat ben vermelles, com si haguessin d'explotar imminentment. I patia per si les confonies amb una maduixa i també te les cruspies.
21 de maig: palla
Sempre presumia de veure la palla -per menut que fos el bri- als ulls dels altres. Ella, en canvi, deia que no n'hi tenia ni n'hi havia tingut mai. I tothom, en silenci, la planyia: si durant tot aquest temps no havia estat capaç de veure la realitat que l'envoltava és que hi duia, com a mínim, la bala sencera.
20 de maig: lluna
Només la lluna sap que aquesta nit has vingut a visitar-me. Ho has fet, com sempre, d'amagat, aprofitant el silenci de la foscor. Desconec si brillaven més els meus ulls, els teus o ella, i aquestes petites espurnes de llum ens han servit per regalar-nos paraules, gestos i sentiments inconfessables. Creus que arribarà el dia en què tot això ho podrem fer amb el sol com a companyia?
19 de maig: pinça
He de penjar-te amb unes quantes pinces a l'estenedor que tenim al jardí. D'aquesta manera podré examinar-te detalladament. Quan et vaig conèixer duies una etiqueta incorporada i allà estava tot ben detallat, però ha passat el temps i les lletres gairebé s'han esborrat. I ara, per poder-te deixar tornar a entrar a casa, necessito saber si continues sent el mateix d'abans.
18 de maig: pluja
Li agradava que plogués. No perquè tingués cap mena d'estima a l'aigua ni a la malenconia que donava, sinó perquè així s'estalviava de sortir al pati. Aquells trenta minuts d'esbarjo no els suportava. Tot eren crits, insults, empentes, escopinades, puntades de peu, i moltes altres coses que era millor ni recordar. En canvi a dins de classe, amb la pluja com a companyia, se sentia ben refugiat.
17 de maig: injecció
La injecció que t'han posat és per donar-te vida. T'ho vols creure -perquè a més t'ho han jurat i perjurat-, però avui et costa molt. Estàs marejada i exhausta, i tens unes ganes horribles de plorar. T'estires al llit per si, així, notes una mínima millora. Res: el matalàs sembla fet de punxes i de claus. Tot i així no perds les esperances, perquè ja saps que la vida, de vegades, també fa mal.
16 de maig: pop
Les mares sovint són pops: amb vuit braços per arribar a tot arreu. Un per fer les cremes de verdures més suculentes. Un altre per curar les ferides. Un tercer per amanyagar i un quart per reparar roba, joguines i destrosses vàries. Amb el cinquè fan un llit de somnis dolços; amb el sisè, malabars, i amb el setè mostren una infinitat de camins meravellosos. I amb el vuitè i últim encara tenen temps de fullejar un conte i d'explicar-lo.
15 de maig: cotó
Com més m'abraces, més clar ho tinc: tu no estàs fet amb venes, ni amb músculs, ni amb ossos. Tu ets de cotó. Tan suau, tan amorós, tan flonjo. Si pots, estreny-me, encara, una mica més, que necessito confondre'm amb tu i saber que jo també soc una bola ben blanca.
14 de maig: raqueta
Has sacat vuitanta-quatre cops, però la pilota no ha passat mai per sobre de la xarxa. Ja gairebé no pots caminar per la pista de tants obstacles rodons i grocs que hi trobes. Et diuen que ho tornis a intentar, que tens una última oportunitat. Et concentres per -a veure si és possible d'una vegada per totes- fer-ho bé. Però la raqueta, en el moment d'actuar, es parteix per la meitat. De segur que la pobra no ha suportat tanta pressió. I encara no entens com a tu no t'ha passat exactament el mateix.
13 de maig: llorer
"Les fulles de llorer són cabdals: el rostit, sense elles, no és el mateix." La seva mare, a la cuina estant, l'hi havia repetit infinitat de vegades: perquè li donava un gust que no s'aconseguia amb cap altra espècia. Sí, la canyella, el romaní o les herbes provençals també podien fer un bon paper, però no hi havia res com la recepta original. I la dona que s'havia casat feia poc amb el pare no seria mai, per molt que hi posés de la seva part, com les fulles de llorer del rostit.
12 de maig: sucre
Els teus petons són de sucre. Quan acostes els teus llavis als meus noto la dolçor de la teva pell molsuda i rosada. No em cansaria mai de besar-te... Quan t'allunyes -perquè la vida, és clar, també són altres coses- em deixes aquells petits granets blanquinosos ben enganxats, i jo, amb la llengua, m'entretinc a desfer-los cada instant que et trobo a faltar.
11 de maig: somriure
Para ti, Carol
Tots els somriures són bonics, perquè desprenen tendresa i calidesa, però el teu, sense cap mena de dubte, és el més especial que he vist mai. A partir d'avui hauré d'imaginar-lo, de dibuixar-lo amb els traços que m'ofereixen la immensitat de records que tinc amb tu, però et prometo que mai a la vida l'oblidaré. I tampoc deixarem que la teva filla ho faci.
10 de maig: dibuix
Dibuixo el que et vull dir perquè amb paraules no me n'ensurto. No en trobo cap que sigui prou exacta, prou precisa, prou contundent. Per això agafo els llapis de colors i traço, a sobre del paper, allò que penso, allò que sento, allò que no tinc valor per dir-te. Amb tots els dibuixos que t'he deixat al llit potser entendràs una mica el meu adeu.
9 de maig: penjador
En arribar a casa et treus la parca, l'americana i la camisa, i col·loques cada una de les peces al penjador que li correspon. Ho fas sense gaire esma, amb poca traça, que ha sigut un dia dur i no estàs per orgues. Mentre vas de camí a la dutxa penses si no seria possible penjar, de tant en tant, la teva pròpia esquena. Últimament hi dus tanta càrrega que desempallegar-te'n durant una estona de segur que et faria bé.
8 de maig: ànec
Quan passes per la vora del riu sempre hi veus un ànec. És igual que sigui estiu o hivern, que faci fred o calor, que bufi un vent plàcid o que caigui una pedregada estrepitosa. Ell sempre és allà. Sol. Ben sol. I saps exactament com es deu sentir.
7 de maig: vellut
La primera fotografia que tinc de tu és al damunt d'un tros de vellut. Mentre vas estar envoltada de tubs i de màquines que ajudaven la vida a agafar-te fort de la mà no te'n vaig voler fer cap. No tenia cap ganes de servar -per més que la memòria de segur que ho faria- cap d'aquells records tan dolorosos. Cada vegada que, enllà dels anys, miro aquell retrat tinc feines a distingir on devia començar la part de roba i la teva pell.
6 de maig: joc
T'agradava més abans, quan tornaves a casa amb els pantalons esparracats, amb el cap ple de sorra i fang, o amb alguna petita ferida. Quan no sabies que hi havia boles, ruletes, cartons i fitxes, baralles de cartes de tota mena i màquines amb llums de colors estridents. Quan ignoraves que no tots els jocs eren tan innocents.
5 de maig: finestra
Fa setmanes que no vas a veure-la. Quan hi penses et ve un punt de penediment. Et vols consolar amb l'argument que, total, tampoc s'adona de res. Potser demà o demà passat tindràs temps... La maleïda voràgine del dia a dia! I mentre decideixes si és millor fer carn o peix per sopar, ella no deixa de mirar per la finestra. Com si estigués esperant algú.
4 de maig: raspall
Encara que només tingui quatre pèls al cap vol que sempre estiguin ben pentinats. Per això no es cansa de fer anar el raspall. Té clar que si allò ho manté a rega, les idees, que són tan a prop de la seva escassa cabellera, també trobaran l'ordre que necessiten.
3 de maig: túnel
Si avui no em dius què et passa et prometo que començaré a perforar tot el que t'envolta. Així, quan hagi construït un túnel prou ample i fondo per accedir fins a tu, no tindràs escapatòria i t'hauràs de deixar ajudar.
2 de maig: bossa
La bossa, que no se sap ben bé si és de plàstic o de paper, sempre l'acompanya. La du a la butxaca del darrere dels pantalons, ben plegada, com si realment no hi fos. Mai sap en quin moment trobarà coses prou interessants als contenidors que regira, dia rere dia, per posar-les-hi.
1 de maig: roure
El pare, primer quan vaig néixer jo i després quan ho vas fer tu, va plantar aquests roures. Tot sovint, els tres junts, els anem a veure. Els observem amb admiració, amb respecte, amb joia, i sense dir-ho desitgem créixer tan forts, tan valents i tan sans com ells.
