Març

31 de març: mà

La meva mà sempre la tindràs a prop. Encara que no sigui per agafar-t'hi com fas ara, que hi entortolligues els teus ditets amb destresa i fermesa, la podràs palpar quan ho necessitis. El fil invisible que uneix l'una amb l'altra serà eternament indestructible.

30 de març: forrellat

Quan hagis desfet la bola dels teus somnis no l'ensenyis. Són com les teves entranyes, i absolutament ningú n'ha de fer res, del que vols, del que anheles, del que desitges. Guarda tots els bocins amb pany i forrellat, i segur que, tard o d'hora, acabaran per complir-se.

29 de març: arrel

A aquell arbre li havia passat de tot: s'havia quedat sense fulles, les branques se li havien debilitat, havia agafat una tonalitat poc saludable, el vent l'havia deixat mig geperut, li havien fet caure trossos d'escorça per escriure-hi missatges d'amor... Però ho havia anat suportant. Fins que avui l'han arrencat d'arrel del bosc on vivia, i ara ja sí que no sabrà mai més ni qui és ni on pertany.

28 de març: ràdio

Reclòs a casa, perquè els anys que col·lecciono així ho han dictaminat, sovint em pregunto si el món és tal com me l'explica la ràdio que m'acompanya des de fa tant de temps. De veritat que passen aquestes coses? De veritat que aquesta és la realitat que m'envolta? De veritat que aquest és el llegat que quedarà per a la meva descendència? La majoria de dies em moro de ganes d'apagar l'aparell, fins i tot de fer-lo miques, però m'hi resisteixo. De segur que ha d'arribar l'instant en què escoltar notícies coherents i justes sigui possible.

27 de març: tisores

Amb les tisores que tens al lavabo retalles la mort dels teus avis i la dels teus pares. També escapces la malaltia que es va endur el teu germà. I encara fas desaparèixer els insults que et dedicaven a l'escola i els dos anys de relació amb aquell innombrable. Quan acabes, fas un esbufec de tranquil·litat. Ara sí que t'ha quedat una vida perfecta, ideal, de somni.

26 de març: planta

Si m'observo sé que ara mateix estic com la planta que tinc al menjador: mústia, pansida, eixarreïda. Ella perquè s'ha passat tot l'hivern massa a prop del radiador. Jo perquè m'he passat molts anys de la meva vida massa a prop teu. Sort que ha arribat el bon temps! Ella, sense aquella escalfor permanent, reviurà. I jo també: avui, finalment, he decidit allunyar-me de tu per sempre més.

25 de març: engruna

D'engruna a engruna no aconseguiràs pas reunir tot el que abans devia ser una llesca. Sí que diuen que de mica en mica s'omple la pica, però sigues realista: quan una cosa s'ha destrossat, ni amb un polsim de paciència ni amb una barbaritat la podràs recompondre. I si et despistes un pèl, els quatre ocells que volen per allà ja s'hauran menjat bona part del pa.

24 de març: capvespre

He mossegat un tros de capvespre, amb aquella amalgama de grocs, taronges i vermells. Després m'he estirat per pair-lo i he notat com es passejava, ben lentament, per cada racó del meu interior. Quan m'he volgut aixecar no he pogut. Ja no tenia ni cames ni braços: m'havia convertit en un núvol més d'aquest cel tan captivador.

23 de març: cotxet

Ara, a sota del braç, hi portes les carpetes i els llibres que no et caben a la motxilla que et tapa tota l'esquena. D'aquí a pocs mesos ja no serà així: les hauràs substituït totes pel cotxet que hauràs d'arrossegar tothora amunt i avall. La ginecòloga, just avui, t'ha confirmat que la criatura que estàs fent créixer a la panxa serà un nen.

22 de març: sofà

Et queixes que a la nit no pots dormir, que a cap hora ja tens els ulls com plats. El metge t'hi intenta posar remei amb unes píndoles que t'has de prendre mitja hora després de sopar. I res. També et recomana anar a passejar, distreure't amb els amics o aficionar-te a alguna cosa. De nou, res. Si et veiés per un forat, t'exigiria que liquidessis el sofà del menjador, on fas un son rere un altre, sense compassió, al llarg del dia.

21 de març: primavera

La catifa de fred i de silenci que hi ha hagut durant aquests mesos s'ha desfet. Al seu lloc hi han començat a néixer flors, i els animals s'aniran apoderant -ara amb vergonya, però ja arribarà l'instant en què ho faran sense contemplacions- del paisatge i l'aniran poblant de vida. La primavera, amb els seus colors, les seves aromes i els seus sorolls, és un autèntic regal, i no ens queda altra opció que admirar-la i gaudir-ne.

20 de març: guix

La vida, escriu-la amb guix, només blanc o de mil colors, però sobretot defuig els retoladors permanents o aquells que, malgrat els productes miraculosos per aniquilar-los, acaben deixant marca. Que amb un esborrador o amb un simple drap moll n'hi hagi prou per fer una taula rasa les vegades que convingui.

19 de març: collaret

Si no duguessis aquest collaret et petonejaria el coll. Si et petonegés el coll et mossegaria el lòbul de l'orella dreta. Si et mossegués el lòbul de l'orella dreta et resseguiria la galta amb la llengua. Si et resseguís la galta amb la llengua arribaria fins als llavis i me'ls menjaria. Si em mengés els llavis... Llavors ja no hi hauria volta enrere. Però avui t'has posat aquest collaret tan enorme que frena els meus desitjos.

18 de març: tetera

Cada matí es preparava la mateixa infusió: unes branques de camamilla, uns brots de menta, unes fulles de til·la, un polsim de canyella i un parell de culleradetes de sucre morè. Els cinc minuts durant els quals els ingredients es mesclaven entre si eren impagables. Per això s'acostava cap a la tetera i deixava que el fum que en sortia li penetrés els narius. Llavors llençava el beuratge per la pica, sense ni tastar-lo. No necessitava res més: amb l'olor es donava per satisfeta.

17 de març: sobre

Vaig saber que series fora tres setmanes, i jo, durant aquells vint-i-un dies, vaig anar caminant, matí rere matí, fins a casa teva. M'hi col·locava al davant, ben a prop, i la contemplava. Potser per la dolçor dels records, a cada visita et deixava un sobre a la bústia. Només amb el teu nom i amb la data. Perquè sabessis que havia estat allà, com llavors, quan ens estimàvem i érem feliços i crèiem que allò nostre duraria per sempre.

16 de març: petjada

Es torna boig quan veu una petjada a la sorra, sobretot si sap que és meva: de seguida li surt l'instint d'acoblar-hi el peu. Ara és menut, però creixerà, i arribarà un moment que sobresortirà del meu, que l'envairà, que me'l farà invisible. I llavors seré jo qui correré mig posseïda per encaixar-me a ell.

15 de març: vestit

És el quinzè que s'emprova aquesta tarda. I, com li ha passat amb els altres, tampoc li agrada. O massa cenyit, o massa pompós, o massa llarg. Al final, però, ha decidit que se'l quedarà. Total, només l'haurà de dur un dia. El problema gros el té amb el seu futur marit: per què mai ha reunit el valor suficient per dir-li que no li acaba de fer el pes?

14 de març: escombra

Per molt que t'ho proposis, tot això que t'envolta no ho faràs fora amb quatre cops d'escombra. Te'n caldran molts més, i també un cubell enorme, perquè els anys estan plens de brossa i de noses, i tu ja n'acumules uns quants a l'esquena.

13 de març: monstre

L'ésser que em visita cada nit, que em trenca els meus somnis bonics i dolços, té una cara que em resulta familiar. Quan dormo la podria descriure fins al màxim detall, però en despertar-me els trets de l'energumen se'm desdibuixen i me n'oblido. Fins avui, quan t'he vist, enmig d'aquella cua de gent. Ja sé que no tens sis ulls, ni quatre potes, ni unes dents llargues i punxegudes, ni una pell verda, blava i groga, però ets el monstre que viu en mi.

12 de març: oli

Tu i jo vam passar bones estones entre les oliveres. Hi vam treballar de valent, que la suor vessada entre la terra, els arbres i el cel no enganyava, però els petons que ens hi regalàvem encara els servo a la memòria. Eren intensos, vigorosos, contundents, com l'oli que acompanya les torrades que, junts, ens mengem cada vespre a la vora del foc o sota la llum de les estrelles.

11 de març: menta

M'agrada quan mastegues un tros de menta mentre parles. Perquè sense pretendre-ho, o potser només volent-ho una mica, les paraules tenen un altre deix i són més suaus, més tendres i més fresques. Avui, per exemple, quan m'has dit que t'havies enamorat d'algú altre m'he adonat que el cop no m'havia dolgut en excés. I sé que és a causa de les branques verdes i aromàtiques que les teves dents i els teus llavis no paren de bellugar.

10 de març: serpentina

Per dinar tocaven espaguetis, però en lloc d'això he servit un grapat de serpentines de colors. Ningú, encara que sembli estrany, se n'ha queixat. Suposo que no s'han atrevit a fer-ho: era el primer dia de molts que em veien contenta. I mentre s'ho menjaven, mastegant-ho amb insistència i tirant-ho gola enllà amb penes i treballs, no paraven de cantar-ne les excel·lències.

9 de març: màscara

Aquesta setmana ja és la quarta vegada que et poses aquesta màscara. A aquest ritme, l'avorriràs. Però és això o anar sense. I per fer aquest pas encara no estàs preparat. Mentre et recol·loques la ploma negra que tens a l'extrem dret et preguntes si ho arribaràs a estar mai.

8 de març: corda

T'agradaria -de fet és el teu únic objectiu- lligar-la curt, malgrat que a cada doblec que fas la corda s'allarga quatre pams. Vius amb aquest estira-i-arronsa que et complau i t'indigna a parts iguals. Penses que només és qüestió de paciència, que quan se'n cansi acabarà per cedir, però ignores que quan aconsegueixi arribar a la butxaca de l'abric agafarà les tisores que hi té i les farà servir. I possiblement no només per tallar aquest fil robust que la tortura.

7 de març: tap

Els quaranta-nou milions de bombolles que hi ha a dins de l'ampolla de cava s'han posat d'acord per expulsar el tap de suro que les oprimia. Tu saps quina quantitat de bombolles necessitaries per fer saltar pels aires aquest tap intern que fa tant i tant que tens i que quasi no et deixa respirar?

6 de març: marieta

Fa estona que una marieta se't passeja per la mà. Ara pel llarg del dit índex, després pel voltant de cada una de les ungles i també arriba fins al canell. La sacseges una mica per si, així, desplega les ales, es posa a volar fins al cel i, un cop allà, es menja un bon tros de pa amb mel. Però res: es mostra impassible. Ha decidit que no vol seguir ni un dia més amb la cançoneta de sempre, i tu obres bé el palmell perquè pugui fer la seva.

5 de març: pilota

En aquesta plaça, quan érem petits, ens havíem fet un bon fart de jugar a futbol. Des d'havent dinat fins que, des del balcó, a cada un de nosaltres ens cridaven per anar a sopar. Amb el temps es va tornar vella i atrotinada, com la nostra roba, com les nostres sabates, com, de fet, tot el que es fa servir. Ara l'han arreglada. Hi han posat un munt de coses: bancs, fanals, plantes i arbustos. I també un rètol on hi ha una pilota ratllada.

4 de març: raïm

I avui, finalment, t'has despertat. Després de més de seixanta dies. Saps les vegades que havíem desitjat que arribés aquest moment? Les mateixes que devies tenir tu, que, inconscientment, no et cansaves de fer peticions a la vida. Hem demanat una olla i un cullerot, i hem fet dotze tocs, imitant les campanades que no t'hauries d'haver perdut mai. Quan ens donin permís també et farem menjar els dotze grans de raïm.

3 de març: espelma

D'espelma, en bufaràs una i una altra i una altra, i així fins a noranta. I a tots els que t'acompanyem a la taula ens semblarà una gran gesta. Ens observaràs amb un posat murri com dient-nos que no n'hi ha per a tant, que a veure si ens pensàvem que no ho aconseguiries. I amb les nostres mirades et farem saber que estem orgullosos de tu, i com que ets gat vell entendràs sobradament que no només serà pels trossos de cera sense flama que jauran al damunt del pastís.

2 de març: música

Amb les primeres notes ja em vaig estremir. Era una cançó que havia escoltat infinitat de vegades: anant amb cotxe, caminant, feinejant per casa i en situacions molt més íntimes. Però llavors, a dins d'aquella sala tan immensa i majestuosa, semblava haver-me transformat en aquelles paraules, en aquella melodia, en aquell ritme. Tota jo era música.

1 de març: barret

Només d'arribar ens va demanar si tardaríem gaire a marxar. No vam saber què respondre: era millor un sí, per seguir fent-li companyia, o un no, per deixar-lo descansar com més aviat millor? Ell mateix va afegir que li havien vingut ganes d'anar a fer una volta, que des de l'accident -ja en feia quatre mesos- no havia sortit, i que els nostres braços serien el seu millor bastó. Li vam posar el barret, el de les grans ocasions, i, ben junts, vam començar a caminar.