Novembre

30 de novembre: far

Havia estat molts anys treballant de guardador del far, però amb els nous temps ja no calia que ningú fes vida allà dins. Ara tant el manteniment com l'entramat dels llums es podien controlar a distància, i fins i tot amb més precisió. Tot i així un o dos cops per setmana, quan ja era negra nit, hi anava: el món, des d'aquella òptica, era ben bé un altre.

29 de novembre: vent

He obert el finestral de bat a bat i el vent m'ha fet una llepada immensa a tota la cara. Llavors m'ha agafat pel tronc, amb les meves extremitats ha fet de mi una bola immensa i m'ha bufat tan fort com ha pogut. Enmig del cel, amb un vaivé plaent i agradable, m'he dutxat amb les gotes de l'albada, m'he menjat un bon tros de núvol ataronjat i m'he vestit amb uns quants rajos de sol molt brillants tot i estar mig endormiscats. Això sí que és començar bé el dia.

28 de novembre: cervell

Els estudis diuen que a partir dels cinc o sis anys el cervell comença a esborrar les connexions que des del primer glop de vida ha anat fent. Així doncs, per la meva edat ja fa temps que estic fent neteja gradualment, tot i que després d'haver-me topat amb algunes persones em farà falta que aquesta sigui a fons i de manera urgent.

27 de novembre: cigne

Quan em vaig llevar em vaig adonar que el meu cos tenia unes dimensions diferents. M'havia sortit un bec ataronjat i el meu nou coll era llarg i lleugerament corbat. Estava plena de plomes banques i sedoses, i nedava pels llacs amb elegància, silenci i tranquil·litat. També, com si s'hagués produït un miracle, sabia volar. I és que aquell dia, malgrat que continuava essent el mateix aneguet lleig de sempre, jo em veia com el cigne més preciós que hagués existit mai.

26 de novembre: concert

Quan sonin els últims acords del concert, s'apaguin els llums i baixis de l'escenari, què et quedarà? Has donat tant de tu a cada una de les persones que t'ha vingut a escoltar que no saps si podràs reservar-te'n un sol bocí. Per sort, quan recorres totes les cadires, ara ja buides, vas trobant trossos de l'un i de l'altre. De segur que els han deixat expressament, perquè sàpigues que per a ells també ha estat un instant especial.

25 de novembre: infantesa

Tots hem sigut petits, però no tots hem sigut nens. Entre nosaltres n'hi ha molts que han patit gana i fred i son; que han estat orfes de pares, de moixaines, de paraules i també de somnis; que han vist i sentit coses incomprensibles i inimaginables; que s'han hagut de fer grans quan amb prou feines aixecaven pocs pams de terra. Res ni ningú hauria de creure's amb el dret de robar la infantesa a una persona, perquè és un dels tresors més bonics i autèntics -i, malauradament, també irrecuperables- que tenim.

24 de novembre: cap

Sovint m'han dit que per caminar ho he de fer amb la vista fixada al terra per esquivar qualsevol entrebanc. M'agrada aquest consell, i l'aplico, però només de tant en tant. Si no aixequés mai el cap qui sap quantes coses interessants i boniques de les que m'envolten em perdria.

23 de novembre: rul·lo

Quan per fi havia aconseguit aclarir les meves idees -em va costar setmanes de més de set dies fer-ho-, algú va tenir la gran pensada d'emplenar-me els cabells de rul·los. I entre els cops de raspall, les estirades amb els dits i els recargolaments ben aviat tot va tornar a ser un garbuix.

22 de novembre: vida

Ho hem perdut tot. I, en canvi, no hem perdut res. Encara et tenim a tu, vida, per continuar aturant-nos les vegades que ens faci falta i, així, no deixar d'avançar.

21 de novembre: etiqueta

Si em vols bé, abandona ara mateix la teva tasca: deixa d'escriure, de retallar el paper i de fer-hi un forat petit per passar-hi un fil per dins. No vull que em pengis cap etiqueta, perquè després, ho sé del cert, ja no me'n podré desempallegar mai més.

20 de novembre: aprenentatge

Quan ho fas tot bé no aprens res; quan erres a cada pas, tampoc. Cal saber trobar el punt just entre navegar per la zona de confort i sortir-ne quan cal. Només amb aquest estira-i-arronsa l'aprenentatge pot veure la llum.

19 de novembre: veritat

Ara que sé tot el que sé de tu l'únic que sé del cert és que no m'agrada saber-ho. Perquè no tinc ni idea de com mastegar, empassar-me i digerir tota aquesta informació. En ocasions la veritat està massa sobrevalorada i potser és millor ignorar depèn quines coses dels altres. Sobretot per no torturar-se i gaudir d'una bona salut mental.

18 de novembre: eina

Tens el garatge ple d'andròmines, que arregles curosament per anar-los donant noves i llargues vides. No te'n cansaries mai, de muntar i desmuntar, cargolar i descargolar, trencar i enganxar, polir, cremar, desempolsar, abrillantar, netejar... Entre tot l'arsenal d'eines de què disposes creus que n'hi ha cap que pugui fer alguna cosa amb tu? Perquè ja fa molt -massa- que estàs espatllat, atrotinat, completament en desús.

17 de novembre: escuma

M'agrada quan a fora fa fred i em proposes entrar a algun lloc i prendre una beguda ben calenta. Tant me fa si és llet, com cafè, com xocolata desfeta. Perquè sé que demanaràs a qui t'ho serveixi que al damunt t'hi posi una mica d'escuma de nata. I també sé que no em cansaré de dir-te que no cal que et treguis la petita taca blanquinosa que et queda al nas i als llavis, que no em fa ben res llepar-te-la les vegades que calgui.

16 de novembre: estop

Fins avui t'havia deixat unes quantes escletxes obertes: la de la porta del jardí, la de la finestra de la meva biblioteca i la del reixat on neixen els rosers blancs. Però he decidit que ja n'hi havia prou: ho he tancat tot i he instal·lat un estop enorme al davant. Amb les oportunitats -incomptables- que t'he donat, si haguessis volgut hauries trobat la manera d'arribar a mi. És inútil esperar qui realment no té cap mena d'intenció de venir.

15 de novembre: operació

Quan li van notificar que li havien de fer aquella operació només es va preocupar per una cosa: si després de remenar-li el cor, de dalt a baix i durant unes quantes hores, li quedaria igual. És a dir, si continuaria sentint el mateix per a les persones que estimava i també per a les que no apreciava gens. En cas que el preu fos haver de modificar-li els seus sentiments es pensaria bé si passar pel quiròfan o no.

14 de novembre: estrella

Aquella nit vaig decidir anar a fer una volta per l'espai, i així va ser com vaig observar els planetes, vaig saludar amb il·lusió la lluna i em vaig menjar un bon grapat d'estrelles. Encara avui, quan les hores diürnes ja badallen, el meu cos se m'il·lumina amb una intensitat tan descomunal que és impossible oblidar aquell viatge.

13 de novembre: reixa

Per més flors que tingui, per més ben pintada que estigui, per més elegància i prestigi que doni a un lloc determinat, una reixa sempre serà una barrera, un obstacle, un impediment per accedir a l'altra banda. I res, ni tan sols un tros de ferro -per prim, mal·leable i inofensiu que pugui semblar-, ens hauria de privar de la llibertat.

12 de novembre: present

Intenta assaborir el present, just el que tens ara i aquí, en aquests pocs metres que t'envolten. El passat ja fa temps que es va esfumar i el futur tan sols és una quimera i ningú no pot assegurar-te que existeixi. Així doncs, l'agafes i et poses a viure'l?

11 de novembre: pomada

Dius que t'hi untaràs una pomada que t'han assegurat que fa meravelles, i que amb unes quantes aplicacions -matí, tarda i nit- durant uns dies en faràs prou. En dubto: els teus genolls estan tan acostumats a tocar el terra i a arrossegar-s'hi que no hi ha ungüent que hi pugui posar remei.

10 de novembre: gust

El dolç, el salat, l'àcid i l'amargant -els quatre fonamentals- i l'umami -el que no pot descriure's a partir dels primitius. Diria, però, que després de petonejar-te de dalt a baix encara he descobert un nou gust.

9 de novembre: escapada

Només era per a tres o quatre dies. Una escapada com les que solíem fer de tant en tant. Arribar, gaudir del paisatge, del clima, del menjar i de la gent, i tornar cap a casa. Però quan va ser el dia d'acomiadar-nos de tot allò no vam tenir valor de fer-ho. No ens conformàvem amb les fotos i amb els records: ens volíem quedar allà, establir-nos-hi i fer-hi arrels.

8 de novembre: natura

Ens has regalat albades, postes de sol, arcs de sant Martí, tempestes amb llamps i trons, onades gegantines i aigües calmades, cims nevats i d'altres de més àrids, escampadisses de flors oloroses, brises suaus i ventades per ordenar els pensaments, boires quasi transparents i també de ben espesses, núvols de colors, dies on el sol s'eixampla, nits en què les estrelles brillen descaradament. I un etcètera llarguíssim. Vols dir, natura, que sabrem agrair-te tot això d'alguna manera?

7 de novembre: tendresa

Estic plena de la tendresa que, durant tants i tants anys, m'has regalat. Això teu és molt més que amor incondicional i no tindré prou dies en aquesta vida, ni en totes les que visqués, per agrair-t'ho.

6 de novembre: passa

Si el que més m'agrada del món, i el que més necessito, és justament el que tu més odies, com ens ho farem per conviure? Podrem entendre'ns, respectar-nos i, sobretot, seguir estimant-nos? Fer una passa enrere no és de covards, sinó de valents que veuen que potser és l'únic camí per continuar avançant.

5 de novembre: conte

Cada nit em demanes que t'expliqui un conte, i jo ho faig amb plaer i extrema felicitat. Sempre em poses, però, una condició: que no et digui res del seu final. No has volgut saber-los mai, perquè t'agrada inventar-te'ls, imaginar-te'ls o simplement prescindir-ne. Fet i fet potser no és el més important descobrir com acaben les coses.

4 de novembre: anís

L'última cosa que les dues vam compartir va ser un tall generós de tortell, d'aquells que desprenen una olor que es pot mastegar i que tenen un gust ple de formes, colors i textures. Sempre m'ha captivat la intensitat de l'anís, que queda dins meu durant hores. Tot i així mai podrà tenir tant de protagonisme com ella, que perviu en mi segon rere segon.

3 de novembre: bassal

He fet tot el camí mirant a terra, aixecant força els peus i col·locant-los, de tornada a l'asfalt, al lloc que tocava. Podria enorgullir-me de la meva expertesa esquivant bassals si no és que just a l'últim tram, quan devien faltar quatre metres escassos per arribar a la meta, algú em va tirar una galleda plena d'aigua per sobre. No sempre és bo posar el focus en un sol punt, i si hagués alçat el cap durant uns moments me n'hagués adonat de seguida.

2 de novembre: cullera

Va deixar la cullera de les postres i va agafar la sopera: per les seves dimensions estava convençut que li aniria més bé. Llavors no va dubtar a buidar-li els ulls, amb cura de no deixar-n'hi ni un petit bocí. Ho faria aquella vegada i totes les que calgués i amb qui convingués, perquè no desitjava que quedés ningú que el pogués jutjar amb la mirada.

1 de novembre: balcó

Tu ja no hi ets però les teves flors continuen florint a les diverses jardineres. Sé que en silenci les regues, els regales paraules dolces i boniques, els treus les fulles seques i les trasplantes quan cal. Sempre seràs el millor adob per a elles, que s'encarreguen que el teu sigui, encara ara, el balcó més bonic de tot el carrer. Allà on sempre hi regna la vida.