Òmnium Cultural Olot
L'any 1996, quan tenia 13 anys, a l'escola ens van proposar escriure un text per a un concurs literari que organitzava Òmnium Cutural. Vaig optar per fer una poesia, que recordo que em va sortir a raig un cap de setmana a dins del meu llit. Em va agradar la sensació de plasmar paraules en un paper, i la sorpresa més asboluta va ser quan la meva professora em va dir que el meu relat havia guanyat el premi de poesia del grup de 7è i 8è d'EGB i de 1r i 2n d'ESO. Tinc molta estima a aquest escrit perquè és el primer testimoni gràfic de la meva passió.
LA GUERRA
En quatre paraules voldria escriure
el meu rebuig cap a la guerra.
Suposo que no és fàcil viure
en un món ple de misèria.
Somnio que un dia en despertar
la pau hagi tornat a néixer
i entre tots puguem lluitar
per la guerra poder vèncer.
Les mans tots junts hem d'alçar
perquè els cors tornin a viure.
No serà fàcil, mes cal treballar
per poder tornar a somriure.
Vull que el cel torni a ser blau
i les aigües siguin clares.
Que no hi hagi mai més sang
i els ocells volin pels aires.