Quan cau la tarda

Cau la tarda i s'esfilagarsa

el tel finíssim que ens separava.

Acaricio el teu cos

amb les puntes dels dits

i en descobreixo cada un dels racons

que la foscor, innocentment, m'amaga.

Quan arribo al baix ventre

noto que la pell se't granula d'excitació.

M'instal·lo a la teva cova fosca, tendra i humida,

i m'hi recreo dolçament.

Els esbufecs que emets

m'impulsen a llepar, a xuclar, a engolir.

De cop una ràfega entra a l'habitació.

Ve del fanal que hi ha just a sota de la finestra.

T'il·lumina, t'encén i quasi et crema per dintre.

Amb ella avancem fins a l'explosió final.

Gotes de suor plaent,

crits de luxúria,

moviments desdibuixats.

Després ens posem a recollir les cendres.

Les brases les servem a part.

Per encendre-les de nou

l'endemà, o l'altre, o l'altre.

Just quan caigui la tarda.

Relat publicat a la revista digital Descriu, el mes de juny del 2024.