Setembre

30 de setembre: cicatriu

La cicatriu del gronxador. La de la pedra punxeguda del camí. La del trampolí rovellat de la piscina. La de la muntanya escalada amb poca destresa. I la de la porta principal mal tancada. Totes formen part de mi i les accepto. Llevat de la del cor. Aquesta, que és l'única que no em veig però també l'única que em sento, no la podré tolerar mai.

29 de setembre: tomata

De la vergonya es va quedar vermell com una tomata. El seu fill, només aixecar-se, li havia preguntat què eren aquella mena de crits i gemecs que havia sentit durant la nit. No sabia què respondre-li... Ho entendria? Què pensaria? Ho veuria bé o se'l miraria malament? És curiós com de vegades costa tant explicar un acte d'amor i en canvi no sentim cap rubor per enfadar-nos ni discutir-nos davant dels altres, sobretot davant d'aquells que estimem tant.

28 de setembre: matemàtiques

Si soc la suma de totes i cada una de les persones que han passat per la meva vida, per què em sento tan poca cosa? Les matemàtiques mai no han estat el meu fort, i em temo que això pugui ser la causa d'aquest mal resultat: haver-me equivocat d'operació.

27 de setembre: ocell

Hi ha un ocell que, cada matí, es col·loca al damunt de la barana del balcó. Mentre aprofita per refrescar-se les potes entre les petites gotes d'aigua que durant la nit ha deixat la rosada mou el caparró, d'una banda a l'altra, i piula sense parar. M'agradaria saber què diu i poder conversar-hi. Qui sap si almenys ell aconseguiria entendre tot el que em passa.

26 de setembre: tempesta

Vols mantenir-te tranquil·la. Saps que ho has de fer, que és el que et convé. Però quan el tens al davant no ho pots evitar: notes com a dins teu es comença a remoure alguna cosa, primer lentament, i, més tard, de forma imparable. Ha començat la tempesta, de llamps, trons i bocins de calamarsa. I l'únic que et fa patir és si després del gran rebombori arribarà la calma.

25 de setembre: dofí

Dormia igual que els dofins: amb un ull obert. La vida li havia ensenyat que no s'havia de baixar mai la guàrdia, que sempre, per ínfima que fos, hi havia alguna cosa que podia fer-ho trontollar tot. Li pagava la pena tenir un mig descans a canvi d'una màxima seguretat.

24 de setembre: passat

Coneixes, segon a segon, què et passarà en el futur. Fa anys que convius amb aquesta estranya anomalia que provoca que tot allò que una veu desconeguda i llunyana et xiuxiueja a cau d'orella acabi per ocórrer. En canvi ignores per complet què vas viure en el teu passat, i tens unes ganes boges que algú -almenys la teva ment- te l'expliqui fil per randa.

23 de setembre: illa

És una de les preguntes més típiques i tòpiques: quines tres coses t'enduries a una illa deserta? I llavors surten les respostes: un encenedor, una canya de pescar, una llanterna, un ganivet, una xarxa... Jo ho tinc clar: no m'agradaria emportar-me res. Al contrari, el que voldria és desfer-me de tot i, especialment, descansar de mi mateixa.

22 de setembre: terra

Ja sé que aquesta terra és completament erma. M'ho has dit tu i m'ho ha repetit tothom fins a la sacietat. Tot i així m'heu de permetre que hi insisteixi. Està clar que d'aquí no en trauré una gran collita, però amb tres o quatre herbes que hi neixin en tindré prou per convèncer-me que la vida existeix i que sempre lluita per viure.

21 de setembre: bisturí

A les venes no hi tinc sang. Als pulmons no hi tinc oxigen. Al cos no hi tinc ni ossos ni músculs. Al cervell no hi tinc ni una sola neurona. Però si algú és capaç d'arribar fins al meu cor i de tallar-lo, amb destresa, amb un bisturí, veurà l'evidència: que allà dins només t'hi tinc a tu.

20 de setembre: pètal

Quan després d'uns quants intents vaig aconseguir obrir la caixa vella, empolsegada i mig rovellada que hi havia en un racó de les golfes vaig trobar-los tots ben desats a dins. Un pètal rere un altre s'amuntegaven entre aquelles parets de llautó. Te'n recordes, que me'n donaves un cada vespre, només d'arribar a casa, per celebrar que havíem passat un altre dia juntes? Quan m'hi vegi amb cor els ajuntaré tots i te'n faré una mena de ram. Encara que siguin secs la vivor que contenen de segur que donarà alegria al cementiri.

19 de setembre: somni

Tu i jo tenim una història d'amor pendent. L'hem intentat començar un fotimer de vegades, però sempre hi ha hagut alguna cosa o altra que ens l'ha acabat esguerrant. Tot i així no he perdut l'esperança: tinc el convenciment que quan a tots dos, finalment, ens sigui possible viurem el somni més dolç i increïble que s'hagi pogut crear mai.

18 de setembre: sang

La sang circula amb fluïdesa per les venes. Hi navega amb expertesa. Sap cada un dels obstacles del camí. Aquí s'hi passeja lentament i allà agafa embranzida. Fins que aquelles paraules de l'exterior la glacen, després s'evapora i acaba per deixar aquell cos més erm que un desert.

17 de setembre: prestatgeria

Després de molts mesos treballant-hi has aconseguit el teu propòsit, i ara la teva ment s'assembla a una prestatgeria: amb tots els pensaments seleccionats, classificats i ben ordenats. Només tems el dia que algú te'n reclami algun, perquè si els tornes a remenar de segur que regnarà, de nou, el caos a dins teu.

16 de setembre: pinzell

He anat a la drogueria i he comprat un reguitzell de pinzells. M'ho ha recomanat la mateixa venedora perquè m'ha dit que no totes les experiències es poden pintar amb la mateixa intensitat. El que és bonic, que tingui un traç ben gros i ample. El que et provoca indiferència, que disposi d'una punxa rodona per donar-hi un caire més amè i càlid. Les males notícies, que únicament tinguin quatre pèls ben fins per atorgar-li la mínima importància. I així el quadre de la meva vida s'anirà confeccionant segons els meus desitjos.

15 de setembre: casament

No em feia falta la gent, ni el menjar, ni el vestit blanc, ni el ram de flors, ni l'anell, ni res del que hi ha en qualsevol casament per saber que la vida la volia viure i veure amb tu. Però enllà del temps cada un d'aquells detalls em recorden gratament que són el testimoni d'una de les promeses més sinceres que crec que podré arribar a fer mai.

14 de setembre: coet

Em dius que si en tinguessis la possibilitat t'agradaria agafar un coet i viatjar per tots els racons de l'espai. Mentre m'ho expliques, amb una cara d'alegria desbordada, he de reconèixer que em deixes totalment descol·locada. De veritat que tens tantes ànsies de descobrir aquesta mena de coses quan el teu dia a dia no va més enllà del que trobes en els cinquanta metres escassos que fa el teu carrer?

13 de setembre: notícia

La notícia que li han donat avui no es publicarà mai en cap diari ni tampoc se'n farà ressò cap televisió ni cap ràdio. Ni tan sols ni un únic portal d'Internet n'escriurà una petita ressenya perquè vegi la llum. Però ella sap que aquelles paraules, pel que signifiquen totes juntes i ben enllaçades, formaran part de la seva història personal per sempre més. I és que els mitjans sovint no recullen els instants veritablement importants de la vida.

12 de setembre: rutina

Només obrir la porta per sortir de casa m'hi he trobat, palplantada, la rutina. Potser perquè de vegades en renego, la critico o m'hi enfado, va decidir fer la seva durant un temps. Però avui, vestida de vint-i-un botons, ha tornat, i no he pogut evitar fer-li una bona queixalada. L'he trobada més dolça i saborosa que mai, i tinc la certesa que la necessito tant com l'aire que respiro.

11 de setembre: ventall

Ja fa estona que es nota que l'ambient està carregat. Què et sembla si agafes aquest ventall que hi ha al damunt de la taula i et fas aire amb l'elegància i el saber estar que et caracteritza? Necessitem que les tires de fusta i roba escampin, quasi a la velocitat de la llum, la teva força, energia i bon humor. Només això ens salvarà de no morir ofegats.

10 de setembre: batut

No m'ho podies haver triturat més, i és que ara que m'hi fixo no hi ha ni un sol bocí de fruita sencera. També he vist que t'has entretingut a adornar tot el voltant del got amb un sucre finíssim i que has agafat herbes aromàtiques per trencar el monocromatisme del batut. I tot i l'esforç que hi he posat soc incapaç de digerir res del que hi ha allà dins. Encara no entenc com has tingut estómac per pensar que m'ho empassaria tot sense ni immutar-me.

9 de setembre: persiana

Amb aquest silenci tou que embolcalla la sala d'estar et desconnectes lentament de la vida. Amb la posició de la persiana principal i de les dues secundàries la llum exterior intenta acaronar-te les galtes, però les escletxes no són prou amples per aconseguir-ho. I tu, avui, no faràs ben res per posar-los-ho fàcil. Què hi ha, de tant en tant, més preuat que la solitud buscada?

8 de setembre: pastís

Avui t'he regalat un pastís i, aparentment, no celebrem res especial. No fas anys, no has aconseguit una feina nova, no t'han donat cap premi, no has materialitzat cap dels teus somnis anhelats, ni has rebut cap bona notícia. Però ets aquí, amb nosaltres, omplint-nos de felicitat, i això és justament el que fa que el dia sigui tan increïble i irrepetible.

7 de setembre: pot

Em va cridar perquè anés fins a la seva habitació. Allà, amb innocència, em va demanar que mirés cap a fora. "Ho veus, mama, quanta nit que hi ha?" I sí: la nit era tan negra com immensa. Llavors em va preguntar si podíem agafar un pot i posar-ne una mica a dins. Jo, seguint-li el joc, vaig fer-me amb el recipient més gran de vidre que vaig trobar i vaig intentar posar-n'hi una ració ben generosa. I recordo que aquells ulls menuts em miraven ben brillants, molt més que qualssevol de les estrelles que ens acompanyaven.

6 de setembre: gota

Cada deu segons, tres gotes es decideixen a lliscar per la finestra. Potser fa cosa d'una hora que aquestes porcions d'aigua es comporten de la mateixa manera. I llavors t'entra una mena de nostàlgia, però no entens el perquè. Com pots anhelar persones estimades, llocs visitats, experiències viscudes, converses i olors si des que tens ús de raó no has sortit mai d'aquesta habitació?

5 de setembre: baldufa

Quan em va demanar si sempre estaria amb ella, si sempre em tindria a prop, li vaig contestar amb una afirmació. Després vaig matisar. Que, de fet, sempre potser no, però que almenys durant molts anys sí. I ara se n'ha anat, ha marxat, ha mort, i jo no entenc per què el temps va començar a girar com una baldufa i en lloc de perseguir-me a mi es va fixar en ella.

4 de setembre: esponja

Si m'hi fixo bé l'esponja que compartíem dutxa rere dutxa encara conserva restes de tu: l'olor de la teva pell; un cabell llarguíssim, ros i llis; una petita crosta que et saltava d'una ferida perenne de l'esquena, i mitja dotzena de pestanyes. Potser és el moment de llençar-la a la brossa sense gaires miraments i fer una neteja profunda -segurament em farà falta alguna cosa més que aigua i sabó- de mi mateixa.

3 de setembre: maternitat

Quan tot just estàvem començant a saber ser dos vam haver d'aprendre, a marxes forçades, a ser tres. El caos i el rebombori van tenyir, sense voler-ho ni buscar-ho, els nostres dies. Però cada vegada que et miro als ulls, que t'acarono, que escolto la manera com veus el món i els teus desitjos soc conscient que la maternitat m'ha donat molt més del que li podia demanar a la vida.

2 de setembre: rajola

Ens hem assegut tots al damunt d'aquestes rajoles tan acolorides i elegants. No m'he entretingut a comptar la quantitat de persones, malgrat que sé que érem moltes. I, sobretot, tinc la certesa que érem increïblement diverses. Per la nostra manera de fer, de pensar, de viure, de vestir, de comportar-nos, de parlar... Però quan han sonat els primers acords i aquella veu immensa s'ha fet amb l'espai cada un de nosaltres, sense excepció, ha sentit la mateixa emoció.

1 de setembre: fred

A fora hi fa un sol espatarrant, però per dins no et pots sentir més gèlida, més glaçada, més congelada. Encara que avui el gran astre només es dediqués a escalfar-te a tu saps que no aconseguiria fer-te treure aquest fred de sobre. Hi ha instants que ni les grans gestes serveixen per a gaire res.