Sushi, sashimi i ramen

Quan va començar el mil·lenni es va proposar que cada estiu i cada hivern faria un viatge espectacular, d'aquells que diuen que deixen petja. La Ruta 66, Egipte, l'Índia, el Pol Nord, les platges del Carib, Madagascar, Bali... Tenia les prestatgeries del menjador, la calaixera de l'habitació, les parets de mitja casa i qualsevol cosa que tingués pinta de moble o de tauleta farcida de fotografies.

A totes hi sortia pletòrica, amb un somriure ample, mostrant el repertori de dents que el dentista li revisava trimestralment des que als vint anys havia dut bràquets. I hi apareixia sola, a pesar que tota la tirallonga d'escapades les havia fet amb companyia.

El motiu era senzill. Amb l'arribada del 2000 s'havia posat un altre repte: cada sortida al món la faria amb algú diferent. Un algú que no seria mai ni una companya de feina, ni una amiga de les de tota la vida, ni una veïna amb qui s'hi comparteix molt més que la contrasenya de la wifi, ni tampoc la seva mare, la seva germana o alguna de les seves múltiples cosines.

Sempre, indiscutiblement, aniria a descobrir costums, paisatges, llengües i, sobretot, gastronomia —era devota del menjar forà!— amb la seva parella. La que tingués just en aquell moment. Amb la condició que la de l'agost no podria ser la del desembre ni la de l'any en curs la mateixa que la de l'any gastat ni la de l'any per venir.

Ara que s'acosta Nadal i que sap que per calendari li tocaria fer una sortida —sembla ser que la capital nipona té tots els números per ser la millor candidata— es mira la seva última conquesta, amb la qual ja va descobrir l'empremta maia. Com l'hi ha d'explicar, tot plegat? Com li pot fer entendre que el ritual que ella mateixa es va inventar consisteix a deixar-lo? I justament ha de ser ara quan el que li agradaria és convèncer-lo per presentar-lo a la seva família i per viure junts?

S'aixeca del sofà d'una revolada, es planta al davant de l'home que li ha fet perdre l'oremus en desmesura i llavors li pregunta:

—T'agraden el sushi, el sashimi i el ramen?

—M'estàs demanant que em quedi a sopar?

—T'estic proposant anar junts al Japó.

I en dir-ho li fa l'efecte que tots els jos que té emmarcats arreu li piquen lleugerament l'ullet. 

Escrit inclòs en el llibre VullEscriure.cat 2024, editat el mes d'abril del 2024 (vegeu l'apartat de Publicacions).