Una fulla, un record

Cau una fulla i aflora un record.

Era estiu i compartíem un gelat de maduixa. Al principi ens posàvem d'acord per llepar-lo, però al cap de pocs minuts vam deixar que les nostres llengües s'unissin i que adquirissin una tonalitat rosada -la pròpia del múscul, la que oferia la fruita glaçada i la que aconseguíem pel frenètic bombeig de la sang-més que vigorosa.

Cau una altra fulla, i amb ella, s'esdevé un altre record.

Arribar al bosc no era fàcil, i menys quan la vegetació, amb la presència de la tardor, era tan feréstega, però un dels dies que vam quedar per anar-hi em vas dibuixar, amb un seguit de pedres, el camí. En cada una d'elles hi havia escrit el meu nom, acompanyat d'alguna paraula melindrosa, i quan vam aconseguir trobar-nos me les vas recitar una per una amb la teva veu hipnòtica, que esborrava tots els nostres pecats passats, presents i futurs.

Cau una tercera fulla, i a la meva ment s'hi dibuixa un tercer record.

Els jerseis de llana, quan feia fred, eren la meva devoció. Sabies que en tenia de totes mides i de tots colors, i que m'agradava desar-los amb cura a dins dels calaixos, perquè no es malmetessin, perquè allarguessin tant com fos possible la seva vida, perquè jo els pogués lluir enllà dels anys. El que em vas regalar de color groc ha estat sempre el meu preferit. Li vas fer teixir a la teva iaia -li vas dir que era per a algú molt especial-, i la dona, malgrat tenir les mans cansades i una mica maldestres, va confeccionar una autèntica filigrana.

Cau, impacient, una altra fulla, i igual d'impacient es fa present un record.

Soc al·lèrgica a les pessigades de les abelles, però quan les flors comencen a florir ja és conegut que aquestes abunden arreu. La d'aquell matí me la tenia jugada, ho vaig assumir des del moment que la vaig veure. Durant unes mil·lèsimes de segon en què vaig baixar la guàrdia em va clavar el fibló a traïció. Sortosament la teva saliva va ser com aigua beneïda per al dolor, i vaig tenir la tranquil·litat de saber que si alguna altra mala bèstia em tornava a atacar jo tenia la millor medicina al costat.

L'arbre ja ha quedat completament despullat i, jo, en canvi, estic ben vestida amb els teus records.

Escrit inclòs en el llibre VullEscriure.cat 2021, editat el mes d'abril del 2021 (vegeu l'apartat de Publicacions).